Un concert amb l’orgue com a únic protagonista no podia faltar en un cicle musical dedicat a Bach.

L'orgue va ser un instrument clau dins de l'expressió musical en el món luterà durant el barroc. Des de la interpretació de paràfrasis i improvisacions (sovint també escrites) a partir de les melodies de les corals que es cantaven a la litúrgia, fins a obres més personals com Fantasies, Preludis o les omnipresents Fugues, l’orgue n’era l'essència del repertori propi del lloc i del moment. Aquest és, doncs, l'àmbit en què Bach es va erigir com a figura central, no només en els anys d'Anstadt, Mühlhausen o Weimar en què va treballar com a organista, sinó també en les etapes finals de la seva vida al principat de Köthen o Leipzig, quan va seguir ampliant el seu llegat creatiu per a aquest instrument. D'aquesta manera Bach també va esdevenir, per extensió, el gran referent de l'instrument per a la posteritat, fent que avui dia sigui quasi inimaginable construir un orgue en què la seva música no s'interpreti.