El rei Frederic II el Gran de Prússia, gran apassionat de les arts i de la filosofia, va convidar Voltaire a passar una llarga temporada al palau Sanssouci de Potsdam. Les converses entre el monarca alemany i el filòsof francès reflexionaven al voltant de l'essència del pensament voltairià i de la societat de l'època. En aquell intercanvi, el lliure pensament de Voltaire es contraposava a l'absolutisme il·lustrat de Frederic, propi de les monarquies del segle XVIII a Europa.  

Les peces que integren el programa esdevenen un testimoni de l'estètica musical que podria haver acompanyat, a tall de banda sonora, aquella cèlebre trobada en la qual dos prohoms dels temps de la Il·lustració posaven sobre la taula l'essència del pensament francès i alemany del moment. 

El Trio Barroc del Cafè, integrat per Joan Vives (flautes de bec), Mireia Ruiz (clavicèmbal) i Daniel Regincós (violoncel barroc), recupera l'esperit i la sonoritat dels conjunts de cambra de les primeres dècades del segle XVIII i els criteris interpretatius propis de la música de l'època.