Cantata, és a dir cantada, és el retrat sonor d'una forma musical sorgida al sud d'Itàlia a principis del segle XVII en paral·lel amb l'arribada del barroc i la nova tècnica del baix continu, i que en poc temps es va estendre triomfalment per tot Europa, tant en l'àmbit profà com en el sacre. Normalment estaven formades per un parell d'àries d'estil operístic, sovint amb recital previ, però que en cap cas requerien aparell escènic. Es tractava inicialment d'obres de caràcter cambrístic on, a part de la veu i el baix continu, s'hi afegia un instrument que dialogava amb la veu (flauta de bec, violí, traverso...). Aviat la forma va anar creixent en instrumentació, dimensions, entrant fins i tot a l'àmbit sacre. Alessandro Scarlatti va esdevenir model i referent de la següent generació de compositors (Vivaldi, Haendel, etc.).

TRIO BARROC DEL CAFÈ

Joan Vives, flautes de bec; Mireia Ruiz, clavecí; Daniel Regincós, violoncel barroc, Susanna Puig, soprano.

El novembre de 2006, arran de les interpretacions per diferents indrets de Catalunya de la Cantata del cafè de Johann Sebastian Bach en una producció impulsada conjuntament per la Setmana de Música Antiga de Mataró, el Festival Tiana Antica de Tiana i el Cicle de Música Antiga de Sant Martí Vell, va sorgir el present Trio Barroc que pren nom d’aquella popular partitura que Bach havia escrit el 1734 pel seu Collegium Musicum que assajava i actuava al ZimmermannschesCaffeehaus de Leipzig.

Així doncs, reprenent l’esperit dels conjunts de cambra de les primeres dècades del segle XVIII i els criteris interpretatius propis de la música del moment, el Trio Barroc del Cafè ofereix diversos itineraris sonors pel món del barroc, combinant propostes antològiques, monogràfiques i pedagògiques, sols o amb la col·laboració d’altres artistes convidats, però sempre revivint la invenció i la tècnica posada al servei de l’expressió de la més genuïna sonoritat i l’esperit de la música barroca de cambra.