Quasi Veu. Speakers' corner de l'episodi 1 "Estirar el fil", a cura d'Andrea Valdés
Esperit de clor és una narració musicada d’Estel Boada que es formalitza en una sèrie de mupis que incorporen un codi QR i que estan disseminats per diferents punts de Mataró i una performance que tindrà lloc a la Piscina Municipal. En aquesta narració, els records d’infància de l’artista es barregen amb les històries del seu besoncle, en Josep Ibern (conegut com a Berni), encarregat, durant molts anys, del bar de la piscina municipal, que és on es tancarà Esperit de clor, amb una actuació que recull cançons, sons i testimonis mataronins, prèviament tunejats per adaptar-se a una classe d’aiguagim, segons la premissa: les discoteques del passat són les piscines del present. Llocs on la gent encara es pot desfogar, sincronitzant-se en un bany amb elements de festa major, la ruta Makina dels anís noranta, que a Mataró va tenir el seu temple (Chasis), i la cultura de gimnàs actual. En recrear tres models d’interacció social en un sol espai, Boada fa una reescriptura humorística dels usos del cos, i s’adapta a les restriccions d’avui.

Quasi Veu és un projecte de recerca i curadoria impulsat pel Departament de Cultura de la Generalitat i la Xarxa de Centres d'Arts Visuals de Catalunya