Runa és restes, història, construcció i destrucció. Són records que queden oblidats. És Síria, arrels, mort, vida, identitat...

Trobarem un espai alliberat on el cos, l’objecte i el so dialoguen per retrobar-se amb aquella part de cada un de nosaltres que queda oblidada, s’enyora, s’estima, es desestima i es difumina. L’obra qüestiona els límits interns, així com l’absurditat de les fronteres territorials i els conflictes humans.